PINTURA SOBRE MUR

Bona tarda!!!!


L' altre dia a classe van fer un fresc. Nosaltres mateixos sobre un mur vam fer la prova de com queda i la veritat que encara que vam pintar quan no s' havia ni assecat una mica, no va quedar malament!!!
us explico:


FRESC:


És el nom que se li dóna a una obra pictòrica feta sobre un mur amb base de guix o argamassa, frequentment es anomenat mural.
Podriem dir, al menys jo sóc una enamorada d' ell, que el més gran pintor de la història de frescos es Michelangelo di Ludovico Buonaroti Simoni (1475-1564) conegut per tots com Miquel Àngel.
Un altre  gran pintor va ser Rafael Sanzio, Giotto o Ucello.
Posem una mostra:



Simoni Martini (Catedral San Francisco, Assis)



Luca Signorelli (Capilla San Brizio, Orvieto)



Miquel Àngel (Capilla Sixtina)


Us he posat un video que he vist a Youtube sobre la pintura al fresc, és una mica llarg, però és molt macu i és interessant, mireu-lo:

EL MUR:

El mur ha de reunir algunes condicions:

1-Ser de material absorbent, com la pedra, o obra massissa.

2-Lliure d'humitats internes per capil · laritat i de salnitres.

3-Per al remolinat de fons s'ha d'utilitzar morter de calç. El ciment aporta sals al mur iminva el poder absorbent, és aconsellable no utilitzar cap ciment.

Sempre es pot recórrer a fer un envà d'obra massissa, aïllat per resoldre algún inconvenient.

 

MATERIAL:

Bàsicament són la calç i la sorra.

 

Calç és el carbonat càlcic procedent de les roques calcàries sotmeses a més de 1000º C en forns de llenya, on s'allibera de l'àcid carbònic per esdevenir òxid càlcic, és a dir calç.

CaCO3 + Calor = CaO + CO2

Aquesta calç viva s'apaga submergint-la en aigua on bull a 300 º C i deixant-la reposar un mínim d'un any.

Aquest òxid de calci és el que anomenem calç viva i s'apaga submergint-la en unes basses amb aigua on bull a 300 º C i deixant-la reposar un mínim d'un any. Es convertirà així en hidròxid de calci,

CaO + H2O = Ca (OH) 2

Restarà dins les basses un mínim de nou mesos a un any per garantir un bon comportament. A sobre de l'aigua per contacte amb l'aire es forma una pel · lícula blanquinosa i fràgil de carbonat càlcic.

Finalment l'hidròxid de calci en contacte amb l'anhídrid carbònic de l'atmosfera es transforma en carbonat de calci, la mateixa composició de la pedra calcària que trobàvem al principi.

Ca (OH) 2 + CO2 = CO3Ca + H2O

El procés d'assecat és d'un mínim de sis setmanes, però continua durant uns sis mesos.

ARENA:

Ha de ser de riu no de mar, i si és de quars millor. De granulometria homogènia és bo garbellar-la per que no contingui impureses. S'ha de rentar per eliminar les sals.És pot utilitzar sorra de marbre.

Tècniques de preparació de la paret:

 

 

Picat. Es pica la superficie amb martell i escarpra.

Mullat. Es mulla la superficie amb aigua neta per rentar les partícules soltes.

El trusilar. Es posa sobre la superficie i després s'aplana.

El arriciato. Quan ha forjat la primera capa, s'aplica aquesta, més rica en calç.

El intonaco. La capa més rica en calç, s'aplica el mateix dia en què es va a pintar.

Rentat. Serveix per treure l'excés de calç de l'última capa d'argamassa.

Ara us poso fotos dels nostres materials a classe:

Sorra, calç i agua.

Barrejem tot.

Aqui tenim el nostre mur amb el nostre "mortero"

Ens ha quedat de luxe....no us donen ganes de donar-li una mossegada?

Tachan......!!!!!!!!!la model que sóc jo aguantant el nostre mur!!!

Ens va explicar la Roser a classe altres procediments que també es fan a les façanes, moltes vegades haureu vist les façanes de barcelona amb estuc, esgrafiat o incustracions:

Esgrafiat (el dibuix que surt desprès d' haver rascat amb l'estilet es diu trepa)

Esgrafiat

Incustracions

Estuc a la calç

CERAMICAAA DAY!!!!!!

Bona tarda a tothom,

Mare meva que aixó s' acaba!!!! les classes tenen ja data de caducitat i si deu (i la Roser) vol aprovaré!!!

Avui explicaré que vam fer l' altre dia de classe amb la professora de ceràmica Carme riu de Martín...em va agradar molt com utilitzava el torn, jo no he provat mai, però ja us asseguro que la Carme té una destressa que no la té qualsevol.....
Mireu quina traça!!!!!

La Carme és professora de ceràmica a l' Escola d' Arts i oficis de Barcelona. 

Ens va ajudar a fer unes rajoles la mar de maques, clar, aquí ja entrava el teu do o no de saber-ne fer, però bueno és va fer el millor què es va poder.

L' argila és la terra què és fa servir per treballar en ceràmica, podem mirar aquest jerro d' argila negre preciós:

L' argila bona per treballar ha de ser plàstica i porosa, avui dia en trobem ja directe al mercat.

La Carme ens va ensenya a treballar amb argila amb diferentes tècniques:

Tècnica de la bola: Aquesta tècnica sempre ha sigut considerada com la més antiga, la que primer es va utilitzar a mans de l’ home per fer els seus estris. S’ agafa una part d’ argila i se li va donant forma de bola introduïn el dit al centre de la mateixa. S’ ha d’ anar presionant amb els dits modelant el contron desitjat, formant unes parets més o menys gruixudes (poder surgir una sèrie de esquerdes a l’ argila, però s’ eliminen amb una mica d’ aigua i prou)

Una vegada que l’ argila està seca, podem afegir asas o decoracions adients.

Tècnica de xurros:

També coneguda com la del colombín. Aquesta tècnica igual que la de bola, és considerada una de les més antigues.

S’ utilitzen rollets de grossor variable, es presionen amb la mà fins aconseguir estirar l’ argila a la longitud i grossor desitjat. La base de qualsevol forma unió a partir d’ aquesta de tots els xurros que hem anant fent, a la part més superior més amplitud.

Tècnica de planxes o plaques:

Les plaques d’ argila s’ obtenent partint una porció de pasta a la que s’ aplica una pressió mitjançant un corró o bé utilitzant dues regles del mateix grossor. Es posa la pasta entre elles i es pasa una tercera per damunt per fer que s’ aplani.







A continuació, en un parell de classes, varem fer la decoració de rajoles:


La meva compi Yaiza i jo vam escollir aquest dibuix:





Poquet a poquet vam fer la marca sobre la rajola per poder pintar desprès, es un treball laboriós però entretingut.


Una vegada que tenim la marca queda així, bé no es veu gaire...solament les meves mans ;)





Desprès, vam triar  4 colors per poder pintar la rajola, els vam preparar per separat en un plat de plàstic, el to que agafa al preparar-los i el to que es veu desprès a la rajola canvia:








A l' hora de pintar la rajola, s' ha d' anar amb cura, perquè no rellisca massa el pinzell. al menys jo havia d' anar mullant el pizell si no era bastant difícil. La veritat que el dibuix que vam escollir va ser molt dificil de pintar ja que hi havien espais molts petits i ens va costar una mica. Però, per ser la primera vegada, ja ens va quedar bé ja.

Ja es pot veure que molt polce no en tenim la Yaiza i jo.....  :S però, bé una vegada pintada la rajola la vam ficar al nostre super forn, mireu mireu:




Al següent dia, la Roser ja ens tenia cuites les rajoles i la vam poder vernissar, ho vaig fer jo mateixa i aquesta és el resultat:





Una vegada vernissada, un altre cop cap al forns per ser cuita per segona vegada.

Aquest és el aspecte de la notre rajola ja acabada:





No ens ha quedat perfecte, però amb la pràctica segur que millorem!!!

Us poso un video per tal que veieu com és fa la ceràmica artesanal....la veritat...és una passada! m' agradaria provar-ho....

Uooooo!!!!!!!!!!!!!! Mireu quines rajoles més boniques!!! i aqui ens explica com fer-ho:

Bona tarda a tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

LOS AMORES DE PARIS Y HELENA, J.L.DAVID

Bon dia!

Us poso la part que més m' interessa de l' obra de Jacques Louis David, anomenada "Los amores de Paris y Helena". Ja que és un quadre que m' encanta.



Paris era fill del rei Príamo i la reina Hécuba. Un dia, la seva mare estant embarassada de Paris ( Alejandro en Greg Antic) va tenir un somni...va veure que donaria a llum una antortxa que cremaria la ciutat i aconsellat pel futur germanastre de Paris, Esaco (que interpretava els somins) van abandonar a Paris només neixer, però un criat anomenat Agelao el va salvar i el va criar com si fós fill seu.

Quan Paris va creixer, era l' anomenat com "el de la hermosa figura". Un dia Zeus va fer que paris haguessi de triar entre les deeses Hera, Afrodita i Atenea per escollir qui era la més bella i així poder aconseguir la poma d' or de la deesa Eris. Cadascuna de las deeses van prometre alguna cosa a Paris, però al final va escollir a Afrodita la que li va prometre a Helena, la dona més bella del món.
La resta de deeses van jurar venjar-se d' ell.

Amb el temps, gràcies a Cassandra amb poder adivinatoris va descubrir que Paris era el fill de Príamo i Hécula, al que creien mort. Va ser acollir a la cort de Troia i va tenir l'oportunitat d' embarcar-se cap a Grècia. Va arribar a Esparta, on vivia Helena amb el seu marit Menelao...Helena no va trigar en enamorar-se de Paris i van fugir junts per viure el seu amor. El que Paris no imaginava era que tot això, feia desencadenar la famosa guerra de Troia.

Finalment es diu que Paris va morir al camp de batalla i que Enone que era una nimfa i primer amor de Paris, va intentar salvar-lo, però va arribar massa tard. Sense poder superar la mort de Paris, Enone es va suïcidar , llençant-se a la pira on cremaven al seu estimat.

Encara que la llegenda sigui amb un final no feliç, tant la història com aquesta representació del moment d' amor entre aquesta parella (Paris i Helena), m´encanta.

Espero que us arribi a agradar tant com a mi. Us poso el quadre sencer:



Bona setmana santa!

Ciao!

Pintura a l' oli

HOLAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Us enrecordeu del suport amb tela que vam preparar fa uns díes?

Doncs, l' altre dia vam pintar sobre tela amb els nostres suports.

El  Dilluns 26 d' abril vam fer pintura a l`oli, què vam prepara nosaltres mateixos amb els pigments, oli i aigua.

No sabiem què escollir de disseny, però ens vam inspirar en Vang Gogh i la seva nit estelada.  No deuria, però us poso l' original .... no us enrigueu massa, però per mi està molt ben aconseguit la nostre rèplica.



Aquesta es l' obra original de Vang Gogh, nit estelada. 1889.

El primer quadre és pintat a l' oli i l`altre de la dreta amb acrílic.

El dia 27 vam fer el de la dreta què està fet amb pintura acrílica. Vam agafar els pigments i el vam barrejar primer amb aigua i després li vam posar una cullaradet de làtex.

Què us semblen les rèpliques???

Quin dels dos quadres us agrada més? el fet a l' oli o el fet a l' acrílic?

Si us plau, deixeu els vostres comentaris en aquest blog o al meu Facebook.

Gràcies!!!!!!!!!!!!!!

Que tingueu bona setmana.

Daurat

Bona tarda de diumenge a tothom!

Avui explicarem el que varem fer fa unes setmanes a classe amb Roser. Vam fer un daurat sobre taula.
Primer de tot us penjo un video que he trobat a Youtube on es veu fàcil i ràpidament com es daura una taula de fusta.

http://www.youtube.com/watch?v=mjBpC08z0pU

Vam fer daurat en fusta al mètode d' aigua, també existeix un altre tipus de mètode què és al mordiente. Però amb el mètode a l' aigua es pot brunyir i queda un color or brillant, què amb al mordiente no és pot. Encara que amb el mètode al moridiente es poden utilitzar altres materials com pa de coure o alumini, però sempre queda en mate.

Primer de tot es va preparar la fusta, que aquest pas ens ho va facilitar la Roser i quan vam arribar a classe ja estaven preparades totes les fustes per a la seva realització.

Per preparar la fusta s' utilitza el bol què és un tipus d' argila que conté òxid de ferro, silicatos càlcics i magnesi, té un color que pot anar des del groc fins al vermell. s' utilitza per assentar l' or amb aques tipus de tècnica. Realmente és el material que fa possible el brunyit del pa d' or.

Bol argila vermellosa

Necessitem també ganivets per poder tallar el pa d' or, i la polonesa què és un pinzell especial per poder daurar, a part d' un pinzell per anar allisant el pa d' or.






Una vegada que tenim tot el material, podem procedir a posar la cola per tal que enganxi el pa d' or a la fusta.
La preparació de la cola la va fer Roser amb cola de conill i aigua.

Agafem el pa d' or i l' anem tallant a la mida que desitgem. Li posem la cola i apliquem el pa d' or amb molta cura.
Després de posar el pa d' or passem el pinzell per poder aplanar la superficie.

Aquesta és la nostre tauleta de fusta feta per nosaltres a classe.
Després de daurar la tauleta, la Roser va brunyir cada tauleta per tal que al dia següent estiguessin brillant i preparades per poder pintar sobre.

Adjuntem imatge de brunyidor, què és l' eina que dóna brillantor a l' or en aquest tipus de mètodes de daurar.

Brunyidor

Una vegada que estava brunyit i llest per poder pintar sobre...va arribar el moment d' idearel què anavem a fer...ens va costar, però vam decidir dibuixar una espècie de Tutankhamon... us deixo la mostra : D

Aquesta va ser la primera vegada que vam fer un daurat sobre fusta. Encara que no sigui el millor de classe, Yaiza, Jofre, Christian, Marisela i jo vam passar dos dies mooooooolt divertits, a part aprenem noves tècniques per realitzar després nosaltres!!!!

Ja estic rumiant què disseny fer jo a casa i ensenyar-vos.

He de fer fotos als dos quadres que he fet i tinc penjats a casa per ensenyar-vos també.

Què acaveu de tenir molt bon diumenge, espero que hagueu aprofitat aquest dia 1 d' abril, ja que ha fet una temperatura de primavera total! Jo ja he estrenat la platja aquest any!

Adeeeeeeeuuuuuuuuuuuu!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!