sábado, 26 de mayo de 2012

PINTURA SOBRE MUR

Bona tarda!!!!


L' altre dia a classe van fer un fresc. Nosaltres mateixos sobre un mur vam fer la prova de com queda i la veritat que encara que vam pintar quan no s' havia ni assecat una mica, no va quedar malament!!!
us explico:


FRESC:


És el nom que se li dóna a una obra pictòrica feta sobre un mur amb base de guix o argamassa, frequentment es anomenat mural.
Podriem dir, al menys jo sóc una enamorada d' ell, que el més gran pintor de la història de frescos es Michelangelo di Ludovico Buonaroti Simoni (1475-1564) conegut per tots com Miquel Àngel.
Un altre  gran pintor va ser Rafael Sanzio, Giotto o Ucello.
Posem una mostra:



Simoni Martini (Catedral San Francisco, Assis)



Luca Signorelli (Capilla San Brizio, Orvieto)



Miquel Àngel (Capilla Sixtina)


Us he posat un video que he vist a Youtube sobre la pintura al fresc, és una mica llarg, però és molt macu i és interessant, mireu-lo:




EL MUR:

El mur ha de reunir algunes condicions:

1-Ser de material absorbent, com la pedra, o obra massissa.

2-Lliure d'humitats internes per capil · laritat i de salnitres.

3-Per al remolinat de fons s'ha d'utilitzar morter de calç. El ciment aporta sals al mur iminva el poder absorbent, és aconsellable no utilitzar cap ciment.

Sempre es pot recórrer a fer un envà d'obra massissa, aïllat per resoldre algún inconvenient.

 


MATERIAL:

Bàsicament són la calç i la sorra.

 


Calç és el carbonat càlcic procedent de les roques calcàries sotmeses a més de 1000º C en forns de llenya, on s'allibera de l'àcid carbònic per esdevenir òxid càlcic, és a dir calç.

CaCO3 + Calor = CaO + CO2

Aquesta calç viva s'apaga submergint-la en aigua on bull a 300 º C i deixant-la reposar un mínim d'un any.

Aquest òxid de calci és el que anomenem calç viva i s'apaga submergint-la en unes basses amb aigua on bull a 300 º C i deixant-la reposar un mínim d'un any. Es convertirà així en hidròxid de calci,

CaO + H2O = Ca (OH) 2

Restarà dins les basses un mínim de nou mesos a un any per garantir un bon comportament. A sobre de l'aigua per contacte amb l'aire es forma una pel · lícula blanquinosa i fràgil de carbonat càlcic.

Finalment l'hidròxid de calci en contacte amb l'anhídrid carbònic de l'atmosfera es transforma en carbonat de calci, la mateixa composició de la pedra calcària que trobàvem al principi.

Ca (OH) 2 + CO2 = CO3Ca + H2O

El procés d'assecat és d'un mínim de sis 
setmanes, però continua durant uns sis mesos.

ARENA:

Ha de ser de riu no de mar, i si és de quars millor. De granulometria homogènia és bo garbellar-la per que no contingui impureses. S'ha de rentar per eliminar les sals.És pot utilitzar sorra de marbre.




Tècniques de preparació de la paret:

 

 

Picat. Es pica la superficie amb martell i escarpra.

Mullat. Es mulla la superficie amb aigua neta per rentar les partícules soltes.

El trusilar. Es posa sobre la superficie i després s'aplana.

El arriciato. Quan ha forjat la primera capa, s'aplica aquesta, més rica en calç.

El intonaco. La capa més rica en calç, s'aplica el mateix dia en què es va a pintar.

Rentat. Serveix per treure l'excés de calç de l'última capa d'argamassa.

Ara us poso fotos dels nostres materials a classe:


Sorra, calç i agua.


Barrejem tot.


Aqui tenim el nostre mur amb el nostre "mortero"


Ens ha quedat de luxe....no us donen ganes de donar-li una mossegada?


Tachan......!!!!!!!!!la model que sóc jo aguantant el nostre mur!!!


Ens va explicar la Roser a classe altres procediments que també es fan a les façanes, moltes vegades haureu vist les façanes de barcelona amb estuc, esgrafiat o incustracions:

Esgrafiat (el dibuix que surt desprès d' haver rascat amb l'estilet es diu trepa)
Esgrafiat
Incustracions

Estuc a la calç


CERAMICAAA DAY!!!!!!

Bona tarda a tothom,

Mare meva que aixó s' acaba!!!! les classes tenen ja data de caducitat i si deu (i la Roser) vol aprovaré!!!

Avui explicaré que vam fer l' altre dia de classe amb la professora de ceràmica Carme riu de Martín...em va agradar molt com utilitzava el torn, jo no he provat mai, però ja us asseguro que la Carme té una destressa que no la té qualsevol.....
Mireu quina traça!!!!!



La Carme és professora de ceràmica a l' Escola d' Arts i oficis de Barcelona
Ens va ajudar a fer unes rajoles la mar de maques, clar, aquí ja entrava el teu do o no de saber-ne fer, però bueno és va fer el millor què es va poder.

L' argila és la terra què és fa servir per treballar en ceràmica, podem mirar aquest jerro d' argila negre preciós:

L' argila bona per treballar ha de ser plàstica i porosa, avui dia en trobem ja directe al mercat.


La Carme ens va ensenya a treballar amb argila amb diferentes tècniques:


Tècnica de la bola: Aquesta tècnica sempre ha sigut considerada com la més antiga, la que primer es va utilitzar a mans de l’ home per fer els seus estris. S’ agafa una part d’ argila i se li va donant forma de bola introduïn el dit al centre de la mateixa. S’ ha d’ anar presionant amb els dits modelant el contron desitjat, formant unes parets més o menys gruixudes (poder surgir una sèrie de esquerdes a l’ argila, però s’ eliminen amb una mica d’ aigua i prou)
Una vegada que l’ argila està seca, podem afegir asas o decoracions adients.


Tècnica de xurros:
També coneguda com la del colombín. Aquesta tècnica igual que la de bola, és considerada una de les més antigues.
S’ utilitzen rollets de grossor variable, es presionen amb la mà fins aconseguir estirar l’ argila a la longitud i grossor desitjat. La base de qualsevol forma unió a partir d’ aquesta de tots els xurros que hem anant fent, a la part més superior més amplitud.


Tècnica de planxes o plaques:

Les plaques d’ argila s’ obtenent partint una porció de pasta a la que s’ aplica una pressió mitjançant un corró o bé utilitzant dues regles del mateix grossor. Es posa la pasta entre elles i es pasa una tercera per damunt per fer que s’ aplani.







A continuació, en un parell de classes, varem fer la decoració de rajoles:


La meva compi Yaiza i jo vam escollir aquest dibuix:





Poquet a poquet vam fer la marca sobre la rajola per poder pintar desprès, es un treball laboriós però entretingut.


Una vegada que tenim la marca queda així, bé no es veu gaire...solament les meves mans ;)





Desprès, vam triar  4 colors per poder pintar la rajola, els vam preparar per separat en un plat de plàstic, el to que agafa al preparar-los i el to que es veu desprès a la rajola canvia:








A l' hora de pintar la rajola, s' ha d' anar amb cura, perquè no rellisca massa el pinzell. al menys jo havia d' anar mullant el pizell si no era bastant difícil. La veritat que el dibuix que vam escollir va ser molt dificil de pintar ja que hi havien espais molts petits i ens va costar una mica. Però, per ser la primera vegada, ja ens va quedar bé ja.







Ja es pot veure que molt polce no en tenim la Yaiza i jo.....  :S però, bé una vegada pintada la rajola la vam ficar al nostre super forn, mireu mireu:




Al següent dia, la Roser ja ens tenia cuites les rajoles i la vam poder vernissar, ho vaig fer jo mateixa i aquesta és el resultat:





Una vegada vernissada, un altre cop cap al forns per ser cuita per segona vegada.





Aquest és el aspecte de la notre rajola ja acabada:





No ens ha quedat perfecte, però amb la pràctica segur que millorem!!!


Us poso un video per tal que veieu com és fa la ceràmica artesanal....la veritat...és una passada! m' agradaria provar-ho....

Uooooo!!!!!!!!!!!!!! Mireu quines rajoles més boniques!!! i aqui ens explica com fer-ho:

Bona tarda a tothom!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!