domingo, 18 de marzo de 2012

TELA COM A SUPORT

Fins fa 100 anys més o menys, es pensava que eren els pintors Venecians els que van començar a utilitzar la tela com a suport. Però, les troballes arqueològiques demostren que molts anys abans ja se'n feia ús.
Heracli (s.XIII) ja va escriure un tractat on ens explica com preparar la tela.



Suport realitzat a classe

El gust per la tela a itàlia vé desde l' alta Edat Mitjana, ja que als Paisos Baixos existia un gremi de cortines i aquestes estaven fetes amb robes fines i pintades a mà, que imitaven als tapissos i bordats, que naturalment eres més cars.

Cortines Penitencials:



En algunes Esglèsies, en les 2 últimes setmanes de quaresma s'oculta l' altar i tot el que pugui distreure de la penitència.

Tüchlein:
 

En castellà significa sargas*. És una tela petita i primetes, es pintaven directamen i sembla que va haver un comerç interessant. A dalr una mostra de Tüchlein.

*Sargas en Espanya era una pitura de baixa qualitat.


Avantatges de la tela:

- Transportable
- Económica
- Resistència a la tracció i trencament
- Fàcil de preparar
- Superfície regular

Desavantatges de la tela:


- Fongs i bacteris
-Oxidació
- Acció àcids
- Pèrdua d' elasticitat
- Deformacions sobre càrrega constant

Les teles que s' han fet servir a les pintures són de diverses procedències:

Naturals: Vegetals ( lli, cotó, canem, juta)
               Animal (seda)

Artificials/Sintètiques: (rayon, polièster, nylon,...)
Cotó
Cànem
Nylon

Lli








La tela més utilitzada és el lli. La planta del lli medeix un metre. Una de les qualitats del lli és que no s' esquinça, per altra costat el cotó si.
Aixó és perque les fibres del lli estan molt atapaides i fa que quan entra l' aigua es desplacin però els anells que tenen a les fibres fan que s' aturi. Les fibres del cotó són més llises i envoltades amb una cutícula cerosa que fa que escupi més que el lli.

El lli a Egipte, per exemple, era molt preciat. Valia més que el lapislàtzuli .
Teniem fins i tot denominació d' origen. A Espanya hi havien unes teles de lli que es deien Medines ja que procedien de Medina del rioseco.



Argimiro Crespo treballant el lli.



Cotó:


És molt difícil de telar a mà. A partir del s. XIX es va adadptar més.


                                                                             Cànem:


És una planta molt alta, per aixó ha tingut molta utilitat, ja els Etrusc feien veles de vaixells amb cànem. L' estructura del cànem és molt semblant a la del lli.


Plantacions de cànem.

                                                                        Juta:


La juta és tela de sac.




                                                                            Seda:


Els xinesos ja la feien servir l' any 3.000 a.c.  Tenien el monopoli ells i ho tenien protegit amb una llei imperial que condemnava a mort a qualsevol que intentes portar-ne a fóra del pais.
Fins l' any 552 no rebrà l' emperador Justinià els primers ous de cucs de seda, que dos monjos perses havien portat desde Xina.

Estructura de la tela:

Fils verticals i horitzontals. (Ordit i trama)






Tafetà:



Sarga:


Espina de peix:




1- Espina de pescado.
2-Teixit tipus espiral.
3 i 4- Malla quadrada.

Adamascat:



Satén:



Tela que imita a la tela damasc amb seda. Com a curiositat dir que Velàzquez l' utlitzava molt.

Quartejat en paviment:

Tela que d' estructura en queden foradets bastants gruixits, així que es tapava amb l' espàtula amb guix i cola.





Quan els bastidors eren fixos i no es podien desmuntar, anaven lligats amb cordills. Desprès van apareixer els desmontables, surgits degut a la seva comercialització.










 Imprimació de les teles:

Per preparar la tela quan pintarem amb aquarel·la que es un element aquós es farà una preparació magra (a l' aigua).
Quan pintarem amb oli que es grassós farem preparació grassa. Hem d' aclarir que podem posar una grasa sobre magra però mai magrea sobre grassa.







Normalment, es prepara sempre amb magra:

Cola (cola de conill, per ex.) +  Càrrega (per donar gruix)

De càrrega tenim el guix fi (Sulfat de calci deshidratat) i el Blanc d' espanya (calcita, carbonat de calci assecat)

De coles en tenim:

Cola de conill (tremp, aglutinant de pintura, preparació per teles, etc... solament s' ha de canviar la proporció.

Fusta. cola més densa: 100gr de cola per 1 l. d' aigua
Per 1 tela: 70gr. de cola per 1 l. d' aigua.
Barrejar pigments: 50gr. de cola per 1 l. d' aigua.

Caseina: Coallada de llet seca, descremada i molta. Amb aigua solament no es desfà, es necessita emulsionant, s' ha de posar amoniac o calç.

Glúcids: cola de farineta, fécules, làtex sintètics.




Per avui ja hem acabat, la propera entrada serà sobre el daurat.

Gràcies!!!!









sábado, 10 de marzo de 2012


FUSTA COM A SUPORT:

Parlarem de la fusta com a suport.
Components de la fusta:

Celulosa 50%, no es descomposa amb la humitat.
Lignina 25%, es el component que fa que l' arbre s' aguanti dret.
Hemicelulosa que uneix les fibres, resines, ceres grasses.

 

Una de les característiques de la fusta es que es anisotrópica.
Què és la anisotropia?

Si mirem en la vikipèdia:

L' anisotropia és la propietat de variació de les propietats físiques en ser mesurades des de diferents direccions. És la propietat contrària a la isotropia.
L'anisotropia es pot definir com la variació d'una determinada propietat física d'un material, com ara l'absorbència, l'index de refracció o la densitat, quan es mesura al llarg de diferents eixos. Un exemple comú i ben conegut és el de les lents polaritzades de les ulleres de sol o el de les pantalles de cristall liquid. La propietat contrària és la isotropia.
En paraules normals :D es que no te la forma igual.

Propietats físiques de la fusta:

Duresa, resistència al serrat, anisotropia, plasticitat, flexibilitat, elasticitat, higroscopitat ( capacitat d' absorvir aigua en ambients humits o desprende-la en amnients secs.) Un arbre des de que s' asseca fins que mos poden passar 3 anys. En molts tractats ja ens diuen que a part que ha de ser tallada en febrer i en lluna plena ha d' estar 2 anys de secat.

Tipus de talls:
Tronc de pi tallat

Tipus de sistemes per juntar les fustes:

El primer sistema va ser amb cola "d' unió vives", en castellà " a cal y canto". Un altre sistema va ser el s' espigues, passadors. Les coles eres de procedència orgànica "cola de conill" aixó feia que moltes vegades es podrien,
El sistema d' orenella o castellà "Cola de Milano", altre es el d' ales de papallona. Normalment es feia la junta per darrera però a vegades ens hem trobat que també l' han fet per davant.
Es van adonar que tot això no funcionava, van intentar amb l' "enropado" que era tela de sac posada per darrera enganxada amb cola, però tampoc servia massa bé.
Altre sistema era el "calafetejat" eren tires de roba, com pergamí per darrera però no aguantava tampoc.

Van començar a posar travesser per darrera amb claus.
El sistema més primitiu es el de laterals, després els encreuats. Un problema era que els claus s' oxiden i fan malbé a la celulosa.

 
Cola de Milano
Agents destructors biòtics: fong i bacteris que ataquen la celulosa. Fongs cromogens que ataquen a la pintura. Insectes com corcs i termitas.
agents destructors abiòtics:



Atmosfèrics
Mecànics
Químics
Sol (enfosqueix)

Aigua (aclareix)
Cops
Lleixiu,..


Fustes artificials:

Aglomerado
Fullola
Tablex



 



Gràcies a Tots i bon cap de setmana!!!!!!
Anabel.


El passat dia vaig pujar la foto de com vam fer dibuixos amb tinta. Doncs bé, parlant una mica més de les tintes:
La millores de les plumes són les de ploma de "ganso", el disseny es tallava amb culter que d' aquí s'origina la paraula actual cuttex. La ploma d' au es molt flexible.
Calamús: (canya de bambú): els trassos que podem realitzar amb aquesta polma es més curta, és la que utilitzaven a la època gótica i es per això que en aquell temps canvia l' escriptura, és més curta per aquesta raó.

A continuació us poso una imatge d' un Atramentarium:


Un Atramentarium  es una mena de tinter que s' utilitzava a l' antiguitat, es van descobrir a pompeia. El seu nom prové de atramentum que vol dir fosc.

TINTES:

la tinta es basa en negre carbó més aigua. Si es barreja solament no emulsiona, es necessari afegir un emulsionador. A Egipte, per exemple li posaven goma aràbiga i a Orient resines naturals d' arbres.




Us deixo un enllaç, parlant dels Egipcis i la seva escriptura, particularment es un tema que m' apasiona:







Tinta ferrogàl·lica: s' extreu de les gaies del mont, és una malaltia del roure. No és un fruit com podem arribar a pensar solament al mirar-ho. Amb el temps s' oxida i agafa to marró. És molt ácid i descomposa el paper.




BISTRE:

Ès sutje, com el de la ximeneia. Es dissolta es aigua i es una mica greixosa. També necessita emulsionant.
A Holanda l' utilitzaven molt. 


SÈPIA:

Es molt coneguda per tothom. Hem de dir què és molt inestable a la llum, Posem un dibuix fet amb tinta sèpia:


Moltes Gràcies,

La propera entrada sobre la fusta com a suport.

Anabel.

































sábado, 3 de marzo de 2012

Fundació Francisco Godia

Bona tarda,
Avui al matí hem anat la meva compaña de classe Yaiza i jo, a una fundación que vaig trobar per Internet i que vaig veure interessant :Fundació Franciso Godia.
Hem passat el matí allà, la pena es que no ens han deixat fer fotos, però ja hem decidit les obres que farem per realitzar les fitxes del treball de tècniques artístiques.


He escollit un quadre que ha incorporat fa poc la fundación què és diu “Free tiger returns to montain” de l’ artista Zhang Huan.
Us poso una foto, ja què és un quadre que m’ ha agradat moltíssim.  A més està fet amb encens i deixalles….una passada…

L’ altre obra esl’ estudi del elogio al agua de Eduardo Chillida, us poso la foto:

Bueno, doncs ens veiem a la próxima!

Bona tarda de dissabte a tothom!