FUSTA COM A SUPORT:

Parlarem de la fusta com a suport.

Components de la fusta:

Celulosa 50%, no es descomposa amb la humitat.

Lignina 25%, es el component que fa que l' arbre s' aguanti dret.

Hemicelulosa que uneix les fibres, resines, ceres grasses.

 

Una de les característiques de la fusta es que es anisotrópica.

Què és la anisotropia?

Si mirem en la vikipèdia:

L' anisotropia és la propietat de variació de les propietats físiques en ser mesurades des de diferents direccions. És la propietat contrària a la isotropia.

L'anisotropia es pot definir com la variació d'una determinada propietat física d'un material, com ara l'absorbència, l'index de refracció o la densitat, quan es mesura al llarg de diferents eixos. Un exemple comú i ben conegut és el de les lents polaritzades de les ulleres de sol o el de les pantalles de cristall liquid. La propietat contrària és la isotropia.

En paraules normals :D es que no te la forma igual.

Propietats físiques de la fusta:

Duresa, resistència al serrat, anisotropia, plasticitat, flexibilitat, elasticitat, higroscopitat ( capacitat d' absorvir aigua en ambients humits o desprende-la en amnients secs.) Un arbre des de que s' asseca fins que mos poden passar 3 anys. En molts tractats ja ens diuen que a part que ha de ser tallada en febrer i en lluna plena ha d' estar 2 anys de secat.

Tipus de talls:

Tronc de pi tallat

Tipus de sistemes per juntar les fustes:

El primer sistema va ser amb cola "d' unió vives", en castellà " a cal y canto". Un altre sistema va ser el s' espigues, passadors. Les coles eres de procedència orgànica "cola de conill" aixó feia que moltes vegades es podrien,

El sistema d' orenella o castellà "Cola de Milano", altre es el d' ales de papallona. Normalment es feia la junta per darrera però a vegades ens hem trobat que també l' han fet per davant.

Es van adonar que tot això no funcionava, van intentar amb l' "enropado" que era tela de sac posada per darrera enganxada amb cola, però tampoc servia massa bé.

Altre sistema era el "calafetejat" eren tires de roba, com pergamí per darrera però no aguantava tampoc.

Van començar a posar travesser per darrera amb claus.

El sistema més primitiu es el de laterals, després els encreuats. Un problema era que els claus s' oxiden i fan malbé a la celulosa.

Cola de Milano

Agents destructors biòtics: fong i bacteris que ataquen la celulosa. Fongs cromogens que ataquen a la pintura. Insectes com corcs i termitas.

agents destructors abiòtics:

Atmosfèrics	Mecànics	Químics
Sol (enfosqueix) Aigua (aclareix)	Cops	Lleixiu,..

Fustes artificials:

Aglomerado

Fullola

Tablex

 

Gràcies a Tots i bon cap de setmana!!!!!!

Anabel.