TELA COM A SUPORT

Fins fa 100 anys més o menys, es pensava que eren els pintors Venecians els que van començar a utilitzar la tela com a suport. Però, les troballes arqueològiques demostren que molts anys abans ja se'n feia ús.
Heracli (s.XIII) ja va escriure un tractat on ens explica com preparar la tela.

Suport realitzat a classe

El gust per la tela a itàlia vé desde l' alta Edat Mitjana, ja que als Paisos Baixos existia un gremi de cortines i aquestes estaven fetes amb robes fines i pintades a mà, que imitaven als tapissos i bordats, que naturalment eres més cars.

Cortines Penitencials:



En algunes Esglèsies, en les 2 últimes setmanes de quaresma s'oculta l' altar i tot el que pugui distreure de la penitència.

Tüchlein:
 

En castellà significa sargas*. És una tela petita i primetes, es pintaven directamen i sembla que va haver un comerç interessant. A dalr una mostra de Tüchlein.

*Sargas en Espanya era una pitura de baixa qualitat.


Avantatges de la tela:

- Transportable
- Económica
- Resistència a la tracció i trencament
- Fàcil de preparar
- Superfície regular

Desavantatges de la tela:


- Fongs i bacteris
-Oxidació
- Acció àcids
- Pèrdua d' elasticitat
- Deformacions sobre càrrega constant

Les teles que s' han fet servir a les pintures són de diverses procedències:

Naturals: Vegetals ( lli, cotó, canem, juta)
               Animal (seda)

Artificials/Sintètiques: (rayon, polièster, nylon,...)

Cotó

Cànem

Nylon

Lli

La tela més utilitzada és el lli. La planta del lli medeix un metre. Una de les qualitats del lli és que no s' esquinça, per altra costat el cotó si.
Aixó és perque les fibres del lli estan molt atapaides i fa que quan entra l' aigua es desplacin però els anells que tenen a les fibres fan que s' aturi. Les fibres del cotó són més llises i envoltades amb una cutícula cerosa que fa que escupi més que el lli.

El lli a Egipte, per exemple, era molt preciat. Valia més que el lapislàtzuli .
Teniem fins i tot denominació d' origen. A Espanya hi havien unes teles de lli que es deien Medines ja que procedien de Medina del rioseco.

Argimiro Crespo treballant el lli.



Cotó:

És molt difícil de telar a mà. A partir del s. XIX es va adadptar més.


                                                                             Cànem:


És una planta molt alta, per aixó ha tingut molta utilitat, ja els Etrusc feien veles de vaixells amb cànem. L' estructura del cànem és molt semblant a la del lli.


Plantacions de cànem.

                                                                        Juta:


La juta és tela de sac.




                                                                            Seda:


Els xinesos ja la feien servir l' any 3.000 a.c.  Tenien el monopoli ells i ho tenien protegit amb una llei imperial que condemnava a mort a qualsevol que intentes portar-ne a fóra del pais.
Fins l' any 552 no rebrà l' emperador Justinià els primers ous de cucs de seda, que dos monjos perses havien portat desde Xina.

Estructura de la tela:

Fils verticals i horitzontals. (Ordit i trama)






Tafetà:



Sarga:


Espina de peix:




1- Espina de pescado.
2-Teixit tipus espiral.
3 i 4- Malla quadrada.

Adamascat:



Satén:



Tela que imita a la tela damasc amb seda. Com a curiositat dir que Velàzquez l' utlitzava molt.

Quartejat en paviment:

Tela que d' estructura en queden foradets bastants gruixits, així que es tapava amb l' espàtula amb guix i cola.





Quan els bastidors eren fixos i no es podien desmuntar, anaven lligats amb cordills. Desprès van apareixer els desmontables, surgits degut a la seva comercialització.

 Imprimació de les teles:

Per preparar la tela quan pintarem amb aquarel·la que es un element aquós es farà una preparació magra (a l' aigua).
Quan pintarem amb oli que es grassós farem preparació grassa. Hem d' aclarir que podem posar una grasa sobre magra però mai magrea sobre grassa.

Normalment, es prepara sempre amb magra:

Cola (cola de conill, per ex.) +  Càrrega (per donar gruix)

De càrrega tenim el guix fi (Sulfat de calci deshidratat) i el Blanc d' espanya (calcita, carbonat de calci assecat)

De coles en tenim:

Cola de conill (tremp, aglutinant de pintura, preparació per teles, etc... solament s' ha de canviar la proporció.

Fusta. cola més densa: 100gr de cola per 1 l. d' aigua
Per 1 tela: 70gr. de cola per 1 l. d' aigua.
Barrejar pigments: 50gr. de cola per 1 l. d' aigua.

Caseina: Coallada de llet seca, descremada i molta. Amb aigua solament no es desfà, es necessita emulsionant, s' ha de posar amoniac o calç.

Glúcids: cola de farineta, fécules, làtex sintètics.




Per avui ja hem acabat, la propera entrada serà sobre el daurat.

Gràcies!!!!