Medea

Bona tarda,

Parlem de la tragèdia Medea:

Medea és un historia relatada per Eurípides a l’any 431 a.c, però actualment es viuen histories tràgiques semblants a la de Medea. Només cal posar-nos a internet i podrem trobar, per desgracia moltíssimes històries amb el mateix patró: Mare parricida que per venjar-se del seu home, assassina als seus fills.

Per això, Medea es una historia que podria succeir i succeeix en qualsevol lloc i època, tal i com va comentar Sergio Bazo, director teatral de Medea en l’adaptació de Jean Anouilh a l’ any 1946. Bazo posa el seu muntatge teatral ambientat a Llatinoamèrica, segons ell per fer que els espectadors poguessin sentir que tenen la historia més a prop del que pensen, per tal que poguessin sentir la proximitat dels personatges a la seva època.

Al llarg de la historia, moltíssims directors han recreat la tràgica historia grega Medea, entre els quals l’ adaptació que acabem de mencionar de Jean Anouilh ( que no pren l’ estil del teatre grec clàssic) o l’adaptació de Pedro J. Menchon  & S.C. Romera, dirigida per Samuel Camara, adaptació  més propera a la tragèdia grega que no el cas de Sergio Bazo.

La posada en escena mes original i la que mes m’ agrada a mi, es la que va fer Margarida Xirgú al teatre romà de Mèrida:

Margarita Xirgú va viatjar a Badajoz on havia d’actuar i  la seva passió per les runes antigues li va fer apropar-se per Mèrida. Una vegada allà es va trobar amb el Teatre Romà.

Xirgú va quedar extasiada amb la bellesa d’ aquella troballa i apropant-se a l’arquitectura i tancant els ulls va començar a imaginar-se tot el que allà es podia fer.

Temps enrere, un altra actriu va intentar fer el mateix que Xirgú ara imaginava...actuar al Teatre Romà. Aquesta actriu va ser  María Guerrero que va plantejar la seva idea però el conservador del teatre es va negar rotundament ja que no volia ni imaginar-se tot el teatre amb decorats i trepitjat per tot l’ equip.

Però, al contrari que la Sra. Guerrero, la idea de Margarita era completament diferent, ella solament volia actuar. Una vegada aconseguida l’ajuda d’ Unamuno (que va ser qui va  traduir Medea de Sèneca a l’ espanyol) Xirgú va anar a parlar amb el conservador del teatre, el Sr. Mèlida que no estava per la labor de fer cap representació al teatre. Mèlida  li va preguntar a Xirgú:

Què pretén posar al teatre Sra. Xirgú?

A la qual cosa ella va respondre: Res!

Mèlida li va preguntar sorprès: Res? Ni instal·lació elèctrica?

Xirgú li explicà: No! I si fós possible treuria els cables que n’hi ha ja que hi sortiria guanyant.

El conservador del teatre va comprendre que el que pretenia Xirgú era animar amb vida aquelles pedres mortes i renovar el culte a la bellesa per la qual cosa foren creades i des d’ aquell moment el Sr.Mèlida es va convertir en el seu fan més entusiasta.

L’ obra Medea es va estrenar el 18 de juny de 1933, com protagonistes:

·        Medea: Margarida Xirgú

·        Jasón: Enric Borrás

·        Nodriza: Amalia Sánchez

·        Creonte: Alberto Contreras

Més de 3.000 espectadors van asistir a l’ estrena de Medea al Teatre Romà de Mèrida.

Va tenir moltíssim d’ èxit, tant que van proclamar a Margarida Xirgú i a Enric Borràs fills adoptius de Mèrida.

Miquel de Unamuno va escriure  en “El Sol” que era un diari de l’època:

“En aquest teatre Romà de Mèrida, desenterrat al sol, s’ ha representat la tragèdia de Medea, del Cordovès Lucio Anneo Séneca. La vaig desenterrar d’ un llatí barroc per posar-la sense talls, en prosa de paladí romanç castellà, el que ha sigut també restaurar runes. Vaig volgué amb la meva versió fer ressonar sota el cel hispànic de Mèrida el cel mateix de Còrdova, les arrancades conceptistes i conceptuals de Sèneca, però en la llengua brollada de les runes. El major succés s’ ha degut a la meravellosa i apassionant interpretació escènica de Margarida Xirgú que en aquest capvespre ha arribat al seu súmmum del seu art.  Sobre l’ escenari de pedres seculars, sota el cel de posta, planyava pausadament una cigonya, la mateixa de fa vint segles.”